Morales Cirer, Joan

Morales Cirer, Joan (Eivissa 1876 — Carlet, València 1939) SOC Apotecari, maçó i líder del partit Unió Republicana. Fill de l’hisendat Josep Morales Ferrer i de Cristina Cirer i Vela, estudià farmàcia a Barcelona i obrí establiment a Eivissa, al número 17 del carrer de Josep Verdera, tot just davant l’església de Sant Elm. Es casà amb Consol Serra Guasch, germana del metge Serra; el matrimoni no tengué descendència.

Fou professor suplent de l’Institut de Segona Ensenyança de la ciutat, en el qual impartí les assignatures d’ètica i gramàtica. Com els seus germans, Emili i Josep, col·laborà en la premsa liberal eivissenca de l’època, defensant les tesis liberals del seu amic i coreligionari Carles Roman. Afiliat al Casino Republicà, prengué part en la majoria de mítings polítics de caire progressista organitzats a l’illa.

Home xacoter i anticlerical implacable, organitzà una coneguda tertúlia a la rebotiga de la farmàcia, que donà veu i ressò a les forces esquerranes eivissenques i es convertí en veritable assot de la dreta reaccionària.

El defecte físic de l’apotecari (era geperut) fou motiu de befa per part de la gent ideològicament oposada. Així, a la ciutat, s’havien popularitzat les expressions “això és com es gep d’en Morales” i “té més gep que en Morales”. S’ha de dir que el defecte físic li provenia d’una terrible tuberculosi contreta a la infància. La mare, Cristina, dona decidida i de fort caràcter (coneguda a Formentera com na Cirera), ateses les recomanacions mèdiques de procurar un clima sec i favorable per a la convalescència del fill, havia comprat una finca a Formentera, ses Aufabietes, on manà construir un llit fet de romaní, ben famós a la Pitiüsa menor.

A l’anecdotari que fa referència al gep, és coneguda l’avinentesa de Mn. Marià Escandell, el capellà “Marès”, quan, sent vicari de la parròquia del Salvador, i en època de cases santes, gosà adreçar-se a la farmàcia de davant per demanar qualque aportació econòmica, com es feia amb tots els establiments del barri de la Marina. A la pregunta del farmacèutic, feta amb retruc, de què era això de les cases santes, el vicari contestà: “Això que porta vostè a l’esquena”.

Tot i el seu anticlericalisme, l’apotecari Morales, arribada la Setmana Santa, no deixava mai de fer una visita a la capella del Sant Crist del Cementeri de l’església del Convent, fet que era motiu de comentaris i d’incerteses i creava força estranyesa en la població eivissenca.

Joan Morales és considerat l’alma mater de la maçoneria pitiüsa, el maçó pitiús per excel·lència. Fou iniciat en la lògia Humanidad número 3 de Barcelona, grau quatre i nom simbòlic de Clemente, el 17 de gener de 1911. A Eivissa, totes les activitats maçòniques s’organitzaren al seu voltant; estigué afiliat inicialment a la lògia Helios de Barcelona. L’any 1924 va rebre autorització de la Gran Lògia Espanyola per iniciar profans i fundar un triangle maçònic a l’illa d’Eivissa, cosa que aconseguí el 1928 amb la creació del triangle Sol Naciente, format per quatre maçons. El 17 de juliol del mateix any, a la parròquia de Sant Agustí, concretament davant la cova des Farallons, i amb la presència del pintor català Eveli Torent, grau 33, es va fer la solemne proclamació del grup maçònic.

Amb tot, s’ha de dir que els esforços de Joan Morales per fundar una lògia foren infructuosos, ja que la maçoneria a les Pitiüses sempre va tenir caràcter testimonial i escassa incidència en la vida política i social. El 1929 fou diputat en representació del triangle maçònic eivissenc a la Gran Assemblea Ordinària de la Gran Lògia Espanyola, celebrada a Barcelona del 18 al 20 d’aquell any. El 1930, el triangle presidit per Morales, ja venerable mestre maçó, deixà l’obediència de la Gran Lògia Espanyola i s’adherí a la Gran Lògia Unida, on assolí el grau tretze, conegut pel nom de Real Arco. I fou l’any 1933 quan el triangle eivissenc aconseguí transformar-se en lògia, de manera tardana, a causa del poc arrelament aconseguit a l’illa. El mateix Morales, en carta particular al maçó català Jacint Torrandell, explicava les dificultats de trobar a Eivissa noves afiliacions (en 8 anys, 33 persones). Això, però, no fou motiu de defalliment, ja que l’any 1934 es va fer càrrec del triangle Orto, a Formentera, atès l’abandonament del seu venerable mestre Josep Ferrer.

L’activitat maçònica de l’apotecari Morales anava paral·lela a la política. Així, fou fundador del partit Unió Republicana a Eivissa, col·laborador ocasional d’Alejandro Lerroux (1931) i fidel de Diego Martínez Barrio (1931-1932) a l’adveniment de la Segona República. A l’esclat del Moviment, concretament el 9 d’agost de 1936, fou nomenat delegat d’Acció Social i Sanitat del Comitè Local Antifeixista, constituït a Eivissa en substitució de la Comissió Gestora formada pels nacionals que, a la vegada, havien destituït l’ajuntament elegit pel Front Popular.

Així mateix, se li atribueix col·laboració activa amb les forces desembarcades del capità Bayo, així com ser l’autor d’una carta adreçada al president Companys, on demana la incorporació d’Eivissa i Formentera a l’Estat Català. Finalitzada la breu ocupació republicana, es refugià a València, lloc en el qual, acabada la guerra, fou empresonat. Al seu domicili d’Eivissa la policia requisà tota la documentació referent a la maçoneria pitiüsa, tots els seus considerables béns foren requisats i la farmàcia passà a ser regentada provisionalment per l’apotecari Bartomeu Marí Marí.

Va morir als 63 anys a la presó de Carlet (València), a causa d’una asistòlia, el dia 6 de desembre de 1939. De la seua activitat farmacèutica, únicament ens consta una fórmula magistral pròpia, molt receptada pels metges del seu temps a Eivissa, anomenada reconstituent Forsogenil.

El seu expedient personal, causa 1600/39, és el més complet dels expedients maçònics pitiüsos que es conserven a l’Arxiu Històric Nacional de Salamanca. [MSP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments