Planas Palau, Antoni

Planas Palau, Antoni (Palma 1923 — Eivissa 2003) SOC Biòleg i pèrit agrònom. Transcorreguda part de la infància a Palma, es traslladà a Eivissa, on son pare havia obtengut plaça d’administrador de duanes. Estudià el batxillerat universitari a l’Institut de Dalt Vila i es va llicenciar en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1946). A la mateixa universitat exercí la docència, primer com a becari (1947) i després com a professor adjunt d’ictiologia (1948), tasca que compartí amb el càrrec de conservador del Museu de Ciències Naturals del Parc de la Ciutadella. L’any següent, 1949, va ser nomenat director del Laboratori de Biologia Marina de la zona de Llevant i després (1950-1954) exercí tasques d’investigació a l’Institut Nàutic Pesquer de Vinaròs (Castelló), ja fos embarcat en vaixells oceanogràfics o en treballs de camp a llotges i almadraves (Barbate, 1952). S’especialitzà en la investigació de fons marins, plàncton, peixos pelàgics i el seu control estadístic, hermafroditisme de determinades espècies (gerret), migracions de tonyines (1952) i desplaçaments de moles de peix. Els resultats de les investigacions, 14 treballs, foren publicats en les revistes del Consell Superior de Recerca Científica (Publicaciones de Biología Aplicada, Reuniones de Productividad y Pesquerías i Estudios Universitarios de Facultades de Ciencias de España, entre altres). A final de l’any 1954, ja casat i amb infants, tornà a Eivissa. L’any 1957 obtengué plaça de professor de ciències naturals a l’Institut Santa Maria, docència que exercí en el mateix centre fins a la seua jubilació l’any 1988. Igualment fou professor i director de batxillerat del Col·legi de la Consolació i del Col·legi Sant Domingo Savio (antic Seminari). Motivat pels problemes del camp eivissenc, es matriculà a l’Escola Tècnica Superior Agrícola de València i acabà la carrera de pèrit agrícola. Els seus profunds coneixements de les peculiaritats agràries insulars, ja fossin de tipus físic o social (dret foral), el convertiren en referència obligada per a l’agrimensura, els estudis hidrològics i l’aplicació dels drets legitimaris. Les dècades dels anys seixanta i setanta del s XX, per encàrrec de l’Ajuntament d’Eivissa, executà campanyes de desinsectació (moscards), a l’entrada dels estius, amb resultats molt positius. Desenvolupà les actuacions amb l’ajut de soldats d’Infanteria, als prats de Vila i de ses Monges i als estanys de sa Sal Rossa i ses Salines. Igualment, foren preocupació constant del professor les intrusions marines a les capes freàtiques dels aqüífers illencs. A aquestos efectes, elaborà mapes hidrogeològics d’Eivissa, que posà a l’abast i la consideració de les institucions d’aleshores per a la planificació racional dels recursos hídrics insulars. Persona coneguda i reconeguda, oberta i tolerant, va tenir una posició molt crítica amb el desordenat creixement urbanístic illenc, així com amb el malbaratament de recursos i la manca d’infraestructures i planificació territorial. Entre els estudiants, eren famoses les proves imprevistes. Els seus apunts de química, anomenats catón, es convertiren d’ús obligat per als estudiants de batxillerat de ciències que volien fer carreres tècniques o científiques a la universitat. [MSP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments