Torres Mayans, Fulgenci

Torres Mayans, Fulgenci (Eivissa 1861 — Perth, Austràlia 1914) REL Monjo benedictí, abat nullius de Nova Núrsia i bisbe titular de Dorilea.

Nascut al si d’una família benestant —el seu pare, ferrer, era miqueler, i la seua mare, formenterera—, fou batiat amb el nom d’Antoni. Tenia un oncle que havia estat canonge de la catedral d’Eivissa i un únic germà, Joan, més gran que ell, traspassat al final de 1902. Estudià el batxillerat a Dalt Vila i el mateix any que el va enllestir (1877) se n’anà cap a Barcelona, on seguí tres cursos a la facultat de Farmàcia. Abans d’acabar la carrera, però, decidí anar a Vic per estudiar-hi humanitats, filosofia i teologia al Seminari, amb la intenció d’esdevenir sacerdot secular. Hi residí al col·legi de Sant Miquel dels Sants, on feia classes particulars per guanyar-se la vida.

Una vegada tonsurat i després de rebre els ordes menors i el sotsdiaconat, volgué entrar al monestir de Montserrat i l’abril de 1885 ho demanà a l’abat Miquel Muntadas. Al cap de pocs mesos, el 8 de juny, fou admès a Montserrat pel nou abat Josep Deàs i rebé el nom monàstic de Fulgenci, que utilitzà tota la vida. El 21 de juny de 1866 féu els vots simples com a monjo de Montserrat i el 13 de juliol de 1889, els solemnes, és a dir, els definitius. Mentrestant, el 5 de juny de 1887 havia estat ordenat de sacerdot.

Exercí diversos oficis al monestir, a la infermeria dels monjos, al servei dels pelegrins que necessitaven medecines i a l’Escolania —tocava el piano, ja a Eivissa, i sabia música—, i hi ensenyà matemàtiques, física i història natural als joves que es preparaven per entrar al noviciat. El 1895 acompanyà l’abat Deàs a les Filipines, on Montserrat tenia el deure d’establir unes “missions d’ultramar”, i fou nomenat superior de Mindanao i rector de la parròquia de Gigaquit.

Les difícils vicissituds polítiques i les divergències personals de criteri dificultaren la tasca i el setembre de 1897 va haver de tornar a Europa. L’abril de 1898 fou enviat a la casa que Montserrat tenia a Nàpols, el prior de la qual morí al cap de pocs mesos. Torres el substituí i féu tots els possibles per revitalitzar el priorat i per construir-hi una nova església que substituís l’antiga, que havia estat enderrocada. El 1899 i el 1900 rebé la visita de l’abat gallec Rosendo Salvado, que des de 1845 havia iniciat una acció missionera a Austràlia, concretada en la fundació del monestir benedictí de Nova Núrsia (New Norcia), dependent de la Congregació Romana de la Propaganda de la Fe i convertida el 1867 en prefectura apostòlica i abadia nullius.

Salvado, molt malalt, veié en Torres un possible successor i féu tots els possibles per aconseguir-ho. D’acord amb els seus consells, incorporà Nova Núrsia a la Congregació Cassinesa de la Primitiva Observança, a la qual pertanyia Montserrat, fet que li permeté un estatut jurídic més clar i sobretot l’esperança d’obtenir nous monjos que augmentassin i rejovenissin la seua comunitat. Salvado morí a Roma el desembre de 1900 i la Congregació de Propaganda Fide nomenà Torres, el 15 de gener de 1901, administrador apostòlic de l’abadia i del territori nullius de Nova Núrsia.

Després d’una ràpida visita a Montserrat, a Mallorca i a Eivissa —on pogué abraçar encara la seua família més directa—, Torres anà tot seguit a Austràlia i, a partir de l’abril de 1901, treballà per millorar en tots els aspectes el monestir i per augmentar la influència de la missió entre la població blanca i la indígena. Al començament d’octubre de 1902, la comunitat de Nova Núrsia l’elegí abat, nomenament confirmat pel general de la Congregació, Mauro Serafini, després d’haver obtengut l’aprovació preceptiva de la Congregació de la Propaganda de la Fe. La seua benedicció abacial va tenir lloc l’11 de gener de 1903 a l’església de Sant Ambròs de Roma, en el curs d’un viatge a Europa iniciat l’octubre de 1902 i acabat el maig de l’any següent, durant el qual aconseguí l’obertura d’un col·legi “apostòlic” del qual poguessin sortir vocacions per a Nova Núrsia.

Destacà per la seua obra de constructor, que el dugué a engrandir el monestir i a aixecar-hi col·legis de nova planta, en estil neogòtic o neoromànic, amb la col·laboració del pintor Lesmes López, monjo de Montserrat, i de l’arquitecte català Enric Sagnier. D’altra banda, d’acord amb les recomanacions del Tercer Sínode Nacional dels bisbes australians (Sydney, 1905), va establir una nova missió per a la conversió dels indígenes al NE d’Austràlia, al districte de Kimberley. Féu dos penosos viatges, en una petita barca, per conèixer-ne de prop els terrenys (1906) i per establir la missió al Drysdale River (1908).

Al començament de 1910 tornà a Roma —on ja havia estat, en visita ad limina el 1907— i hi fou encoratjat a prosseguir la seua obra pel cardenal Vives i Tutó, el cardenal Merry del Val, el cardenal Gotti —responsable de la Congregació de Propaganda Fide— i el papa Pius X, que el nomenà bisbe titular de Dorilea, a Frígia Salutaris, i administrador apostòlic del vicariat de Kimberley, segregat de la diòcesi de Geraldton. El 22 de maig de 1910, poc abans de tornar a Austràlia, rebé la consagració episcopal, novament a Sant Ambròs, seu del general de la Congregació Cassinesa de la Primitiva Observança.

La salut, minada per les preocupacions i pels viatges a terres inhòspites, li fallà d’una manera inesperada al final de setembre de 1914 i morí al cap de pocs dies a l’hospital que les Germanes de Sant Joan de Déu tenien prop de Perth.

El 8 d’agost de 1925 el seu retrat fou col·locat a la galeria d’eivissencs il·lustres de l’Ajuntament de la seua ciutat natal i mossèn Isidor Macabich hi pronuncià un extens discurs biogràfic.

El 1987, el pare Eugene Perez, del monestir de Nova Núrsia, va publicar parcialment els diaris d’alguns dels seus viatges, amb el títol The Torres Diaries 1901-1914. El text sencer de tots els diaris conservats, redactats en un castellà no excessivament acadèmic, mesclat amb catalanismes, italianismes i anglicismes, però d’un gran interès, va aparèixer el 2011, amb el títol Diaris d’un abat-bisbe d’Austràlia (Roma-Nova Núrsia, 1900-1914), a cura de Josep Massot i Muntaner. [JoMM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments