Tur Fortuny, Jaume

Tur Fortuny, Jaume (Eivissa 1920 — Barcelona 1975) SOC Auxiliar de farmàcia i esportista.

Fill de família nombrosa, als 14 anys començà a treballar a la farmàcia Marí, on romangué fins a la seua mort. Aleshores, l’aprenentatge a les apotecaries era llarg i feixuc. S’assolia la màxima categoria professional, auxiliar de farmàcia, després d’un llarg període de coneixement de les substàncies i l’adquisició d’habilitats en l’elaboració artesana de les fórmules magistrals receptades pels metges. Eren èpoques de poca disponibilitat d’específics i es necessitava una gran competència professional per part dels ajudants i auxiliars de l’establiment, que exercien suports directes a l’apotecari, així com funcions sanitàries substitutòries i complementàries. Fou conegut sempre pel segon cognom. Superà les etapes formatives en poc temps, atesa la seua intel·ligència precoç i una habilitat innata.

A l’adolescència, combinà la feina, la sensibilitat artística i l’esport. Formà part de la Banda Municipal de Música (especialitat de clarinet) i destacà aviat com un dels màxims exponents de l’esport insular. Jugador de futbol amateur des de l’any 1933, formà part dels següents equips insulars: FC España (1933-34), CD Sport (1942-43), Ibiza CF (1950-51) i Selecció Eivissenca. L’any 1943 aconseguí el primer lloc de l’especialitat de salt de llargada al Campionat Militar d’Espanya. Fou alineat a les files del RCD Espanyol, FC Barcelona i València CF (1944) de primera divisió. Fou assidu practicant de gimnàstica i esportista exemplar. Dotat d’una classe excepcional, flegma, cavallerositat i noblesa, els seus divuit anys de dedicació al futbol per simple plaer i el fet de no haver rebut al llarg de la seua vida esportiva cap amonestació el feren mereixedor de la Medalla del Mèrit Esportiu, que li lliurà la Federació Balear de Futbol.

Enginyós com pocs, complementà la tasca sanitària amb la de muntador i mecànic d’ulleres a la primera òptica establerta a Eivissa, a principi dels anys seixanta (Òptica Dr. Marí), fet que significà immediatesa en el lliurament de pròtesis òptiques i estalvi de retards i trameses a la península Ibèrica. Continuà l’afició musical i formà part del Cor de Santa Cecília, com a baríton destacat.

Un agut sentit de l’humor amb l’afegitó de generositat i bonhomia convertiren Fortuny en referent humà de l’Eivissa del segon terç del s. XX. [MSP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments