Tur Riera, Fanny

Tur Riera, Fanny (Sant Miquel de Balansat 1961) SOC/POLÍT Arxivera i política.

Estudià educació primària a les monges de Formentera, a les trinitàries de Santa Eulària i a les de Sant Vicent de Paül d’Eivissa, i secundària a l’Institut Santa Maria. Estudià filosofia i lletres, branca geografia i història, a la Universitat de Còrdova (1979-1984).

L’any 1987 va aprovar les oposicions per a la plaça de tècnica arxivera-bibliotecària de l’Ajuntament d’Eivissa, que ocupa des de març d’aquell any. Va iniciar la classificació i l’organització definitiva de l’Arxiu Històric d’Eivissa i la creació de la Biblioteca Municipal, inaugurada el novembre de 1988 al carrer de Castella, i ubicada des de 1995 a l’Espai Cultural Can Ventosa. L’Arxiu Històric va ser inaugurat el mes de juny de 1989. És directora de l’Arxiu i de la Biblioteca des d’aleshores, llevat d’un període d’excedència de sis anys.

Fou membre de la junta directiva del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN) durant deu anys (1990-1999), grup ecologista del qual va ser portaveu, secretària i tresorera. Com a dirigent d’aquesta entitat va ser una de les organitzadores de la manifestació del 22-G l’any 1999. També va ser membre de la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs (1993-2000) i sòcia fundadora i vicepresidenta de l’Arxiu de Cultura Popular (ACP), del qual fou president Marià Torres Torres.

Juntament amb Bernat Joan, Toni Marí, Leopold Llombart i Marià Torres, entre altres, i impulsada pel primer, va ser cofundadora i membre de la directiva de la Plataforma per la Llengua.

Abandonà tots aquestos càrrecs quan inicià l’activitat política. Figurà com a independent a les llistes del Pacte Progressista al Consell i al Parlament l’any 1999. Amb la victòria progressista, fou nomenada consellera de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Fou candidata al Senat a les eleccions generals de març de 2000. A partir d’abril d’aquell any deixà la Conselleria d’Esports i assumí la de Medi Ambient. A més, fou presidenta de la Comissió de Patrimoni durant la legislatura 1999-2003. A partir de 2003, en què el PP va tornar a guanyar les eleccions, continuà com a consellera del Grup Progressista fins a la seua dimissió el 16 de desembre de 2004, pel seu desacord amb l’aprovació inicial de la revisió del Pla general del municipi d’Eivissa, aprovat el dia abans, 15 de desembre, en què ses Feixes d’Eivissa quedaven qualificades com a zona urbana i en bona part desprotegides, ja que es requalificava el Sector 6 de ses Feixes de Vila, desclassificades per les DOT, i restava urbà tot el sector; al mateix temps, una part de ses Feixes de Talamanca (prat de ses Monges) era considerada urbana.

Durant la seua etapa com a consellera de govern va crear la Xarxa de Biblioteques del Consell, amb 17 nous centres a les Pitiüses, entre els quals destaca la Biblioteca Marià Villangómez, a Sant Miquel; la Xarxa de Parcs i Jardins, mitjançant la qual es crearen els primers parcs públics a l’illa de Formentera (parc Bob Baldon, a Sant Ferran, i parc de la Savina, al port); es va impulsar la rehabilitació del Castell d’Eivissa, amb la restauració de la Casa de la Ciutat i la segona restauració de la sala de ses Voltes, així com la realització de tres campanyes arqueològiques prèvies i redacció del projecte d’usos i aprovació del projecte global de rehabilitació de tot el conjunt, per part de la Comissió de Patrimoni (23 de maig de 2003), entre altres actuacions. Amb el canvi de govern, la rehabilitació quedà aturada i l’edifici passà a mans de Paradores Nacionales per a la seua conversió en ús turístic.

Durant la seua etapa a la Conselleria de Patrimoni, i amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, es restauraren o s’impulsà la restauració d’una sèrie de monuments, elements etnològics (pous, fonts) i edificis, com bona part de les esglésies rurals (Sant Jordi, cases parroquials de Sant Miquel i Santa Agnès de Corona, porxos de Sant Mateu d’Albarca i de l’església de Jesús, intervencions a la de Santa Gertrudis, etc.), o bé el santuari púnic des Culleram; la torre predial de Cas Orvais; a Sant Jordi, el camí de sa Pujada i el castellum romà de Can Blai, a Formentera; les campanyes de la Catedral, així com la protecció, la compra i la rehabilitació del molí d’en Simó, a Sant Antoni, i la seua conversió en espai cultural.

Impulsà la protecció de prop d’un centenar d’elements o conjunts patrimonials, amb la figura de bé d’interès cultural (BIC) o bé cultural (BC): ses Salines i les casetes varador de Formentera, molins, pous, fonts, cases pageses, esglésies (el Convent, la Catedral), edificis civils (hotel Montesol), així com ses Feixes (figura de protecció anul·lada pels tribunals la legislatura següent).

Com a consellera de Medi Ambient impulsà la posada en marxa del Pla director sectorial de residus d’Eivissa i Formentera, aprovat pel Govern de les Illes Balears l’any 2001 i que incloïa la construcció de la planta de transferència de residus inaugurada el 2003, l’adequació de l’abocador de ca na Putxa, la implantació de la recollida selectiva d’envasos, així com els projectes bàsics de les futures plantes de tractament de residus.

El maig de 2005 es va reincorporar a la plaça de directora de l’Arxiu Històric i Biblioteca Municipal i des d’abril de 2006 és cap del Servei de Documentació. El 2008 fou nomenada presidenta de l'Institut d'Estudis Baleàrics, a proposta del Partit Socialista de Mallorca, càrrec que exercí fins a maig de 2011.

Entre 2011 i 2019 fou consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, a proposta de Més per Mallorca.

Ha coordinat els llibres Corsaris (2007), Les Pitiüses (Opuscles) (2009), d'Enric Fajarnés Tur. És autora dels textos del llibre Domingo Viñets, fotògraf i editor (2010). Comissarià l'exposició "Alfons Garcia Prats. Antològica", celebrada el 2009; també fou coordinadora i autora dels textos del catàleg, amb el mateix títol que l'exposició. El 2011 coordinà l'exposició "Ferrer Guasch. Fotògraf".

Coordinadora de l’Any Portmany (2006), declarat per l’Ajuntament d’Eivissa amb motiu del centenari del naixement de l’artista, ha estat comissària de tota una sèrie d’exposicions organitzades per la institució municipal: “L’Eivissa antiga en fotos”, “Postals antigues”, “Narcís Puget, fotògraf”, “Portmany i l’Eivissa del seu temps” (1 i 2), “Sa Penya”, “Corsaris”, etc.

Ha estat col·laboradora ocasional de publicacions diverses, com El Pitiús, Serra d’Or, Eivissa, així com directora de la col·lecció de llibres “S’Espardell” (Editorial Mediterrània-Eivissa) i de la col·lecció “Monografies de la memòria”, i codirectora de les col·leccions “Mirador” i “Edificis i monuments singulars” de la qual ha estat autora del primer volum, titulat Es Mercat Vell (2006).

Va ser membre de la Plataforma Antiautopista d’Eivissa i una de les impulsores de l’opció política Eivissa pel Canvi (ExC) apareguda el 2006, que es va presentar en coalició amb el PSOE a les eleccions locals i autonòmiques de 27 de maig de 2007, que tornaren a donar el govern als progressistes, tant a l’àmbit autonòmic com insular, així com als ajuntaments d’Eivissa i Sant Josep de sa Talaia. [MSP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments