alfals

alfals m BOT [Medicago sativa, família de les lleguminoses] Planta herbàcia, perenne, tija erecta, que pot atènyer fins a 80 cm d’alçada. Fulles esparses, trifoliolades, amb folíols oblongs i dentats de fins a 3 cm. Flors amb corol·la papilionada, blaves, en inflorescències en raïms densos, oblongs. Fruit en llegum helicoïdal oberta, de 2-4 voltes, reticulat, sense agullons ni tubercles, glabrescent o pubescent. Floreix des d’abril fins a octubre. Originària de l’Àsia central, és molt conreuada a Eivissa com a planta farratgera per la seua riquesa en proteïnes. Es cultiva en reguiu, en daus dividits en parades (superfície plana de forma rectangular delimitada per dos lloms llargs de terra anomenats cavallons, el rabassó amb la boquera d’aigua i, a la part posterior, la galta). Es recol·lecta segant-la a dalla o amb falçó, i s’empra verda, sencera o bé esmicolada i barrejada amb palla (empallada), com a far-ratge d’animals en règim estabulat. Molt sovent està parasitada per una planta anomenada cuscuta o mata-alfals, que desenvolupa nombrosos filaments amb boletes. A Eivissa es cultiva també l’alfals d’hivern, que té la flor blanca. L’alfals, com moltes espècies de la família de les fabàcies, té a les arrels uns petits nòduls formats per colònies bacterianes simbiòtiques capaces de fixar el nitrògen atmosfèric, cosa per la qual el conreu d’alfals no aporta matèria orgànica al sòl. [GPA]

Descàrregues

Col·laboradors