canyaferla

canyaferla  f DIAL/BOT [Ferula communis, família de les umbel·líferes ] Planta herbàcia perenne de 2-4 m d’alçada, una de les més altes i robustes entre les autòctones. Té la tija molt gruixuda, de fins a 6 cm de diàmetre, estriada i glabra, amb nusos marcats i medul·la esponjosa. És de fulles esparses, les inferiors molt grans, profundament dividides en lacínies filiformes, glabres i de color verd fosc; les superiors són sèssils i reduïdes a una beina molt ampla que envolta la tija.

Planta molt vistosa per la seua floració, constituïda per abundants umbel·les hemisfèriques, denses, amb nombroses flors grogues molt petites i de 25-40 radis primaris; la umbel·la terminal té un curt peduncle, mentre que les laterals són llargament pedunculades i sovent estèrils. Les bràctees són absents i les bractèoles caduquen aviat. Les flors són de color groc, molt petites, actinomorfes, amb cinc pètals recorbats cap al centre de la flor; calze inexistent; ovari ínfer, format per dos carpels soldats; cinc estams i dos estils amb un disc nectarífer a la base (estilopodi). Fruit molt característic, en diaqueni de 10-15 mm, comprimit dorsalment, que es fragmenta en dos mericarps, cadascun amb cinc costelles, les laterals alades.

Planta bastant comuna a Eivissa i a Formentera, que creix a marges, costers eixuts, vores de camins i erms. Floreix des d’abril fins a juliol. La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la seua medul·la. [GPA]

Descàrregues

Col·laboradors