collcolom

collcolom m BOT/DIAL [Fumaria sp., família de les papaveràcies] Gènere constituït per plantes herbàcies, anuals, suberectes, ascendents o enfiladisses, molt ramificades.

Les fulles són esparses, de dues a quatre vegades pinnatisectes, en ocasions glauques i amb segments foliars linears (F. officinalis i F. parviflora), ordinàriament verdes i semblants a les del juvert, amb segments foliars plans i oblongovats.

Les inflorescències són en raïm de bell aspecte, amb nombroses flors menudes, bracteades, oposades a la fulla corresponent, a vegades espiciformes. Té flors zigomorfes, estretes i des de 3 mm fins a 15 mm de llarg, amb aspecte molt característic, constituïdes per dos sèpals laterals, membranacis i efímers, i quatre pètals, oposats per parells, de color vermellós o blanc, amb l’àpex dels pètals interiors de color púrpura fosc i, a vegades, també el del pètal superior; els pètals laterals, interiors, estan units a l’àpex, on formen una cresta central i dues ales laterals; els dos pètals exteriors són molt diferents entre si; el superior és més gran, amb un esperó basal sacciforme on s’acumula el nèctar i àpex més o menys alat. L’ovari és súper. Té dos estams especials, amb el filament trifurcat, amb una antera central amb dues teques i dues anteres laterals amb una teca cadascuna; l’estam superior està proveït d’un nectari basal allotjat a l’esperó. El fruit és en aqueni, petit i subesfèric.

El gènere és constituït per plantes que viuen a herbassars, conreus, vores de camins i murs, i que floreixen a l’hivern i a la primavera. D’aquest gènere, a Eivissa, hi són presents nou espècies, i a Formentera, set.

Entre les més robustes es poden esmentar la F. agraria i la F. gaillardotii, de flors fins a 15 mm i ales àmplies, que creixen als conreus, i la F. capreolata, enfiladissa, amb flors blanques i que es caracteritza per tenir els pedicels fructífers recorbats. No tan gran com les anteriors, i potser la més freqüent als conreus, és la F. bastardii, de flors de 9-12 mm, de color rosat i ales estretes. Entre les més menudes i amb segments foliars linears hi ha la F. densiflora, de flors roses en inflorescències compactes, la F. parviflora, amb flors menudes de color blanc i àpex del pètal superior purpuri, i la F. officinalis, amb flors de 7-9 mm de color rosa i àpex purpuri.

Aquestes plantes, juntament amb altres herbes dels horts i conreus, s’utilitzen com a farratge per als conills. La F. officinalis, tal com indica el seu epítet específic, ha estat utilitzada, en forma de decuit, com a diürètica i depurativa de la sang. [GPA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments