cuscuta

cuscuta f BOT [Cuscuta sp., família de les cuscutàcies] Aquest gènere, inclòs per alguns botànics en la família de les convolvulàcies, és constituït per plantes herbàcies anuals i holoparàsites, és a dir, que depenen absolutament de l’hoste per sobreviure. Aquesta condició d’heteròtrofs els comporta la pèrdua total de la clorofil·la i modificacions morfològiques tals com el fet de tenir les fulles reduïdes a petites esquames, tiges simplificades i sense lignificar i l’absència de cotilèdons i arrels; en canvi, posseeixen haustoris, òrgans succionadors que connecten amb els teixits conductors de la saba de l’hoste i n’extreuen els nutrients.

Les tiges són molt primes i volubles, profusament ramificades i, com que estan mancades de clorofil·la, de color vermellós, groguenc o blanquinós; les tiges joves descriuen un moviment de circumnutació fins que connecten amb els hostes presents al voltant i s’hi entortolliguen.

Les flors, molt petites, són agrupades en glomèruls i, en les espècies presents a Eivissa i a Formentera, tenen cinc pètals, cinc sèpals i cinc estams; la corol·la, acampanada i amb tub curt, té al seu interior unes petites esquames encarades als estams. El fruit és en càpsula indehiscent.

La Cuscuta epithymum, l’espècie més estesa a Eivissa i Formentera i parasitària de Thymus, Rosmarinus, Genista i Ulex, entre altres plantes, té les tiges molt primes, vermelloses i de 10-40 cm. Té glomèruls de 7-10 mm de diàmetre. Les flors són rosades, de 2-5 mm de llarg, amb les esquames corol·lines petites i incluses, els estams exserts i estils molt més llargs que l’ovari; els lòbuls del calze són ovatotriangulars, tan llargs com el tub. Floreix des de maig fins a setembre.

La Cuscuta planiflora, semblant a l’espècie anterior, se’n diferencia perquè té els glomèruls de 4-6 mm de diàmetre i les flors d’1’5 a 2’5 mm de llargada, blanques, amb l’estil tan llarg com l’ovari i els lòbuls del calze oblongs, inflats i més llargs que el tub.

La Cuscuta campestris és una espècie originària d’Amèrica del Nord i naturalitzada a les contrades mediterrànies, que parasita els conreus d’alfals, encara que també altres herbes. Té les tiges més gruixudes que les espècies anteriors, de 20-100 cm. Els glomèruls són de 10-12 mm de diàmetre. Les flors són groguenques, d’uns 3 mm de llarg, amb les esquames corol·lines i els estams exserts i els lòbuls de la corol·la aguts, patents. Floreix des de juliol fins a setembre. [GPA]

Descàrregues

Col·laboradors