fonoll

fonoll m BOT [Foeniculum vulgare subsp. piperitum, família de les umbel·líferes]. Planta herbàcia perenne de 50 a 200 cm d’alçària, glabra, de color verd grisenc, amb la rel engruixida, nus marcats i tija amb medul·la esponjosa. Fulles esparses i eixamplades a la base formant una beina que envolta la tija, entre 3 i 4 vegades pinnatisectes, molt grans les basals i petites les caulinars superiors, de les quals la beina constitueix la major part; les lacínies foliars són rígides i de menys de 2 cm de llarg; la beina foliar fa entre 1 i 3 cm. Umbel·les compostes i molt nombroses, de 4-8 cm de diàmetre, amb 4-25 radis primaris (umbel·la), les quals acaben en un verticil de radis de segon ordre que formen les umbèl·lules, portadores cada una d’una flor molt menuda; tant la umbel·la com la umbèl·lula manquen d’involucre i d’involucel·le de bràctees i bractèoles.

Malgrat que les flors són molt petites i poc aparents, el seu gran nombre i la seua disposició al mateix nivell conformen inflorescències d’una gran vistositat. Les flors són actinomorfes, d’1-2 mm, pentàmeres, sense calze, amb pètals de color groc, enters, obtusos i incurvats cap al centre de la flor. Entre els pètals sobresurten cinc estams conspicus. Presenten dos estils que tenen a la seua base, i per damunt de l’ovari, un disc molt característic de les umbel·líferes, anomenat estilopodi, el qual segrega nèctar. Aquesta casta de flor, amb els estams molt a l’abast i amb disc nectarífer, facilita la pol·linització per insectes poc especialitzats. L’ovari és ínfer, constituït per dos carpels soldats. Presenten un fruit sec característic, l’esquizocarp o diaqueni, de 4 mm de llarg, ovoide, amb crostes prominents, el qual es fragmenta pel mig seguint la línia de soldadura dels carpels; les dues meitats del fruit o mericarps queden subjectades per una prolongació bifurcada del pedicel, el carpòfor. Floreix cap a l’estiu i dóna fruita a la tardor.

Creix a les vores de camins, marges, erms i guarets. El fonoll produeix, tant a les parts vegetatives com als fruits, substàncies aromàtiques, el component principal de les quals és l’anetol i que fa que el gust i la flaire s’assemblin als de l’anís. A les Pitiüses és tradicional el seu ús com a condiment per preparar olives trencades, figues seques, com a digestiu i carminatiu i com a ingredient del licor d’herbes. [GPA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments