mofla

mofla f DIAL Burla insolent, broma, befa, ironia, mot comú a altres llengües hispàniques en totes les quals apareix quasi pel mateix temps; el mot és d’ús general a quasi tot el territori lingüístic català; a Eivissa es pot trobar documentat a El Pitiuso de l’any 1964. “Per ser una al·lota jove, que estàs as començament ja n’hi ha molts que en fan mofla...” i a “Rondalles de sa majora” a El Pitiuso de 1974) dins la rondalla “Es patró de xàbega”: “Es patró estava tot xavat i pensava: Ell no n’hi hagut nengun que parlàs de café en tota sa nit. Com es coneix que tots estaven aconseiats, aquesta manada de galiots. Idò que es facin trons! I si es pensen que jo diré res... ben alerta! Sa mofla anit la faig jo”. [STB]

Descàrregues

Col·laboradors