tenassa

tenassa f GEOL El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) dóna tres accepcions del terme: la primera, per a Eivissa i pla de Mallorca, el defineix com a “Pedreny mort, de duresa argilenca, difícil d’arrabassar”; la segona, “Marge natural o coster estret, cobert de fenàs i esparregueres i amb algun tros de roca visible (Mallorca)”, i la tercera, “Porció de roca planera i tot just coberta per l’aigua de la mar o d’un torrent (Mallorca)”, i a la Gran Enciclopèdia Catalana es troba una primera definició com la tercera del DCVB i una segona, “Clap de terra empedreïda, difícil d’arrebassar, que se sol deixar sense conrear”.

Els pagesos i picapedrers eivissencs diuen tenassa de grans porcions de roca plana i gruix divers, bé superficial o enterrada a una certa profunditat, coberta d’una capa de sòl, que han d’arrencar amb gran esforç per acondiciar la terra per al cultiu, i dels fragments resultants en diuen pedra morta i reble dels bocins més petits.

La tenassa és crosta calcària, formada en períodes geològics de clima àrid i intensa evaporació per dipòsit en superfície de carbonat càlcic dissolt en les aigües subterrànies. Aquestes aigües, en un període anterior càlid i humit, s’havien infiltrat al temps que actuaven en un procés de dissolució de la roca mare calcària original, deixant com a residu les impureses, els sòls rogencs tan característics del camp eivissenc. La pèrdua massiva d’aquesta aigua emmagatzemada donà lloc a la formació d’aquestes capes de crosta que tenen entre uns 10 i 30 cm de gruix, però que poden arribar a més d’1 m. I, una vegada partida i extreta, es té la pedra morta utilitzada per fer construccions auxiliars, tanques i parets, amb tota aquesta arquitectura de feixes abancalades als puigs que dóna una forta personalitat al paisatge agrari eivissenc.

Les crostes superficials, i molt més gruixudes, efectivament, ocupen terrenys que no se solen conrear. [RVC]

Descàrregues

Col·laboradors