teulat

teulat m

1 ZOOL [Passer domesticus, família dels passèrids o ploceids i ordre dels passeriformes] És l’ocell més conegut i comú a les Pitiüses, ja que és molt fàcil d’observar tant a la ciutat com al camp. Es troba, generalment, associat a zones habitades.

És un ocell petit, robust, amb bec gruixut i de color marró llistat de color negre, amb el capell gris. El mascle té la gargamella i el mentó de color negre i les galtes blanquinoses. Presenta una taca blanca a l’ala. Les femelles i els joves no tenen trets distintius, són de color marronós amb les parts inferiors clares. És sedentari i abundant a totes les illes i illots. Pot fer el niu als arbres o en forats i esquerdes fins i tot d’edificacions, i per construir-lo utilitza diversos materials com palla, arrels, fils i plomes. Fan diverses postes a l’any, d’uns 4 o 5 ous cada una. També se’l coneix com a pardal comú al Principat.

Un altre teulat que es pot trobar a les Pitiüses, menys abundant i conegut, ja que és sedentari escàs, és el teulat galtanegra (Passer montanus). Aquest teulat nidifica als forats de les parets de pedra seca. Com el seu nom indica, té una taca negra a cada galta, no té capell de color gris i la gola no és tan negra. També se’l coneix com a pardal xarrec.

El tercer que es pot trobar és el teulat lliri (Petronia petronia). Aquest és sedentari, abundant a Formentera i moderat a Eivissa. És més gran i corpulent, de color terrós clar, llistat, amb molt de dibuix alar i una cella ampla i negra. Té una taca groga entre la gargamella i el pit. Ocupa petits talussos d’arena, roquissars i pedreres. També se’l coneix com a pardal roquer. [NVC]

2 DIAL Teuladí. ETIM.: format per regressió damunt teuladí, per haver estat interpretat aquest mot com a diminutiu en -i. [DCVB]

Descàrregues

Col·laboradors