trèvol

trèvol m BOT Amb aquest fitònim es coneixen diverses espècies amb les fulles trifoliolades o amb tres segments dels gèneres Trifolium, Medicago, Lotus i Melilotus, gèneres tots quatre pertanyents a la família de les lleguminoses, les quals es caracteritzen per tenir la flor amb corol·la papilionàcia.

El gènere Trifolium és format per plantes anuals o perennes herbàcies, amb fulles trifoliolades, alternes, estipulades i generalment peciolades. Presenta inflorescències axil·lars, capituliformes, racemiformes, espiciformes, sèssils o pedunculades, en general multiflors. Les flors són de color groc, blanc o rosat i les llavors, ovoides o el·lipsoïdals. Són plantes molt comunes als pradells efímers, camps i matollars.

El trèvol de roseta o de rosa (Trifolium campestre) és una planta anual, de 10 a 30 cm d’alçada, erecta o ascendent. Té els folíols obovats i el terminal peciolulat. Té nombroses i petites flors grogues de 4 a 6 mm, en glomèruls densos de 10 a 15 mm de diàmetre que, en madurar el fruit, s’acreixen i es tornen brunenques i membranoses, amb l’estendard amb forma de cullera, netament estriat. Floreix des d’abril fins a setembre.

El trèvol estrellat, punta d’estrella (Trifolium stellatum) es caracteritza per la forma d’estrella que agafen els seus calzes fructífers. És una planta anual, erecta, de 5 a 30 cm d’alçada, amb tiges i peduncles amb pilositat densa i patent, folíols obcordiformes, dents del calze vermelles a l’interior, finalment patents en estel. La inflorescència és en glomèruls de 20 a 35 mm de diàmetre i les flors, de 12-16 mm, són de color rosa pàl·lid. Floreix des de març fins a juny.

El gènere Medicago està representat per arbustos, herbes anuals o perennes. Té les tiges prostrades, ascendents o erectes, glabres, pubescents o tomentoses, les fulles estipulades, peciolades, trifoliolades, amb folíols generalment des d’oblongs fins a amplament obovats, enters o denticulats. Les inflorescències són axil·lars, pedunculades, en raïm pauciflor o multiflor. Presenta flors pedicel·lades, amb el calze campanulat, amb cinc dents i la corol·la groga, porpra o de color morat pàl·lid, rarament blanca. El fruit és generalment indehiscent, caragolat en hèlix o espiral, a vegades reniforme o falciforme, sovent amb agullons, tubercles o prominències al marge, amb una o diverses llavors reniformes. Entre les espècies d’aquest gènere es pot esmentar l’alfals i l’alfals arbori, arbust que creix als illots.

El gènere Lotus comprèn herbes anuals o perennes, inermes, glabres o amb indument de pèls unicel·lulars. Presenta tiges decumbents, ascendents o erectes i fulles alternes, estipulades, subsèssils, imparipinnades, generalment amb cinc folíols. Les estípules estan reduïdes a petits apèndixs quasi imperceptibles i dels cinc folíols, els dos inferiors tenen forma diferent a la resta i simulen ser estípules; per això les fulles semblen trifoliolades, quan en realitat no ho són. Els folíols són peciolulats i amb el marge enter, les inflorescències són axil·lars, pedunculades, umbel·liformes i a vegades, reduïdes a una sola flor. Presenta flors pediculades, amb calze campanulat, actinomorf o bilabiat, amb cinc dents ben desenvolupades, corol·la blanca, groga o rosada. El fruit és sec, dehiscent, cilíndric o comprimit, a vegades torulós, recte o incurvat i les llavors globoses o ovoides.

Trèvol de platja és el nom que rep a Formentera el Lotus creticus, planta perenne amb tiges llenyoses a la base, prostrada, de color gris argentat, coberta d’una densa pilositat sedosa, de 10 a 40 cm d’alçada. Presenta folíols ovals, flors grogues de 8 a 12 mm, amb calze bilabiat i dents molt desiguals, en inflorescència involucrada per una fulla petita, i llegum cilíndric de 2 a 3 cm. Floreix des de març fins a juliol i creix a les platges i les dunes del litoral.

El gènere Melilotus és constituït per herbes anuals, biennals o perennes, normalment erectes, a vegades procumbents, glabres o amb indument de pèls simples, quasi sempre amb olor a cumarina quan s’assequen. Té les fulles alternes peciolades i trifoliolades, els folíols poden ser des de linearoblongs fins a orbiculars, amb marge dentat o enter, els laterals subsèssils, el central peciolulat. Les inflorescències són axil·lars, en raïm generalment estret i allargat, pauciflores o multiflores, pedunculades. Les flors són petites, de 2 a 9 mm, quasi sempre flairoses, pedicel·lades, i el calze, campanulat, amb cinc dents. La corol·la és groga o blanca i el fruit, amb una o dues llavors, globós, ovoide o el·lipsoide, amb la superfície reticulada o estriada, indehiscent o dehiscent per la sutura ventral o pel reticle. Les llavors són ovoides. [GPA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments