verdura

verdura f BOT [Silene vulgaris, família de les cariofil·làcies] Planta perenne de 24 a 80 cm, multicaule, robusta i hermafrodita.

Té les tiges erectes, fortes, glabres o, a vegades, pubescents a la meitat inferior, amb nusos i entrenusos molt aparents. Les fulles són simples, oposades, de 85 x 22 mm, glauques, coriàcies, sense estípules, agudes, mucronades, ciliadodenticulades, glabres o pubescents; les mitjanes són sèssils, linearlanceolades, ovades o el·líptiques. Presenta inflorescència en dicasi o cima bípara, laxa. Les bràctees són semblants a les fulles superiors, però més petites, i les flors pedicel·lades, pèndules, glabres. El calze és de 10-20 x 8-17 mm, de cinc sèpals, sinsèpal, ovoideoglobulós, palesament inflat, glabre, umbilicat i amb 20 nervis reticulats des de la base; presenta dents de 2 a 3 mm, amplament triangulars, pubescentciliades a la part superior. Té la corol·la actinomorfa, amb cinc pètals molt vistents, de color blanc o rosa pàl·lid, glabres, compostos de dues parts ben paleses: el limbe bipartit, de 6 a 9 mm de llarg, amb els lòbuls el·líptics i estesos cap enfora, i una ungla llarga i estreta a la part inferior i eixamplada a la part superior, amplament auriculada. Els pètals duen sengles petites esquames (bursícules) sobre la inflexió entre ungla i limbe i, en conjunt, componen una petita corona sobre la corol·la.

Aquesta morfologia floral fa que la pol·linització hagi de ser realitzada per papallones, les quals, amb la seua trompa xucladora, poden arribar al nèctar acumulat al fons de la flor, que té deu estams i tres estils. El carpòfor fa de 2 a 3,5 mm i és glabrescent. Presenta fruit en càpsula de 6-12 x 6-8 mm, d’una sola cavitat, inclosa al calze, globosa, que s’obre mitjançant sis dents radials a la part de dalt. Les llavors, que fan d’1,2-1,6 x 1,4-2 mm, són reniformes, reticulades, de cares convexes i el dors ample, arredonit, convex.

Aquesta planta, encara que és originària de l’àrea mediterrània, s’ha estès per la major part del món. Se’n descriuen fins a quatre subespècies, encara que a Eivissa i Formentera només és present la subespècie vulgaris. Creix en camps de conreu, erms, vores de camins, herbassars i, en general, a llocs una mica ruderals. Floreix d’abril a octubre.

A les Pitiüses, les fulles de la verdura són un ingredient imprescindible per elaborar el plat típic de la Quaresma anomenat cuinat . [GPA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments