xebel·lí

xebel·lí m ORNIT/CULT POP [Burhinus oedicnemus, família dels burínids i ordre dels caradriformes] Ocell conegut també com sebel·lí, sibil·lí o torlit en altres zones de parla catalana. És de color groguenc-rogenc amb taques de color terra per damunt, blanc pel ventre, bec groc al començament i negre a la punta i els peus del color de la palla. Té uns 45 cm de llargària del cos i uns 80 de cap a cap de les ales. Popularment el xebel·lí té tres característiques que el fan destriable d’altres ocells: els seus ulls grocs i molt grossos, que pareix que miren fixament, les cames llargues i el seu crit agut. Coromines explica el nom del xebel·lí relacionant-lo amb aquesta característica de fixar la vista com si es tractàs d’una persona molt viva, que estudiàs allò que es mira, ja que, seguint aquest filòleg, xebel·lí deriva de sibil·la, que a l’antiguitat era el nom que rebien les profetes, dones que es dedicaven a fer prediccions, tot això relacionant-ho amb el cant de la Sibil·la i la interferència amb sibilar (xiular), d’on resultà aquesta aplicació al nom de l’ocell. Hi ha diverses dites que fan referència al xebel·lí: “Més sec que la carn de xebel·lí”, “trescar més que un xebel·lí”, o també es diu xebel·lí a l’infant o a la persona adulta molt eixerida, viva d’enteniment. Així mateix, dins la cultura popular, s’explica que aquesta manera de mirar tan característica que té aquesta au, fins i tot de contemplar els ous dins el niu durant les hores de molt de sol, amb els seus grans ulls grocs, fa que hi hagi la creença que cova els ous amb la vista. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors