zosteràcies

zosteràcies f pl BOT Família de plantes herbàcies perennes, que habiten submergides en aigües marines somes de les zones temperades dels dos hemisferis, en fons arenosos. Està constituïda per tres gèneres i prop de 20 espècies. Presenta rizoma amb entrenusos llargs, tiges normalment curtes, fulles dístiques, estretament linears, embeinadores i amb lígula. La inflorescència és en espàdix linear i aplanat. Presenta flors unisexuals, sense periant, hidrògames, les masculines amb un estam sèssil i pol·len filiforme, les femenines amb un ovari unilocular i un estil dividit en dos estigmes filiformes. El fruit és en drupa. A Eivissa i Formentera són presents dues espècies, Zostera marina i Zostera noltii. Són plantes monoiques, les flors masculines i femenines es disposen alternades en una de les dues cares de l’espàdix, el qual és embolcallat per una bràctea que es dilata inferiorment, formant una espata. Els grans de pol·len són filiformes i aferrissosos, la qual cosa els permet que s’entortolliguin al voltant dels estigmes. Z. marina fa des de 0,5 fins a 1 m d’alçada, amb fulles de 5 a 12 mm d’amplada i entre 20 i 50 cm de llarg, obtuses o mucronades a l’àpex, amb les beines tancades. Z. noltii fa entre 10 i 40 cm d’alçada, amb fulles de 0,5 a 1,5 mm d’amplada i de 4 a 20 cm de llarg, amb l’àpex emarginat, amb les beines obertes. [GPA]

Descàrregues

Col·laboradors